Et sorpendra?

UNA GRAN FELICITAT

Aquesta es la història d’un nen de 10 anys que no era feliç, i que envejava a tota la gent que ho era. Un dia el nen abans d’anar a dormir va resar i després de fer-ho va demanar tornar a néixer i ser feliç el resta de la seva vida, i per art de màgia així va ser.

10 anys més tard el nen tornava a tenir 10 anys però no se’n recordava de la seva vida passada, ni del desig que havia demanat després de resar. I un bon dia es va preguntar a ell mateix si era feliç, i no es va saber respondre, perquè ell sempre ho era i per ell era normal i no podia comparar la seva vida amb un nivell de felicitat superior al que tenia perquè no ni havia cap mes alt, i un dia per la nit va tornar a resar i després de fer-ho va demanar conèixer que era la felicitat. I al dia següent va tornar a la seva vida inicial però amb la única diferencia de que se’n recordava de l’anterior per tant va poder compara la seva vida anterior plena de felicitat amb la seva vida inicial d’infelicitat i des de llavors va ser feliç perquè coneixia que era la felicitat. I des d’aquell dia va aprendre que per ser feliç has de ser infeliç.

Adrià Sánchez Recarens

2n A

català

Libre català

CRÍTICA DEL LLIBRE: COM DIR-LI ADÉU

Com dir-li adéu és un llibre escrit per Cécile Slanka i introdueix un pròleg de Silvia Soler, la primera edició es va publicar el 6 de febrer del 2008 per tant es un llibre nou.

Com que no és una novel·la i no es podria fer un resum de l’argument ús diré el contingut: dins del llibre hi trobem un pròleg que resulta que és una història d’amor real com les que trobem dins del llibre en sí, i que resulta que la Sílvia Soler coneix de primera mà, i després ens trobem amb un bosc extens de diferents cartes de comiat o com diu l’escriptora una caixa plena d’històries d’amor, perquè un adéu no només és trist i dolorós si no també pot ser alliberador i ple d’esperança. I ara us mostraré alguna de les cartes d’acomiadament que he trobat gracioses perquè l’ humor és un recurs que ho fa tot, o gairebé tot, més fàcil i sobretot, més divertit. Fins i tot a l’hora de dir adéu:

(positiva) Denis, no queda ni una sola de les meves coses en el teu armari, afortunadament la nevera sí que està plena. Stephenie.

(vàndala) Fernando, et deixo el cotxe en l’estat en que m’has deixat el cor! Martine.

(oportunista) Therry, estic embarassada! Pots fer les maletes, ja no et necessito! Natacha.

En aquest llibre hi surten molts personatges ja que és un recull de cartes de comiat entre parelles, però mencionaré als que surten al pròleg, tenim en Josep i a l’Emèlia, el ritme de la narració és diferent a cada carta, l’espai no s’esmenta el temps és en primera persona.

Aquest llibre m’ha agradat, si m’ha deixat d’agradar, també en ocasions, perquè depèn com te’l llegeixis és dur. Aquest llibre el recomanaria perquè a mi m’ha fet veure que dir adéu no és el que nosaltres fem quan tornem del col·legi i ens acomiadem dels amics, això seria un fins demà perquè el tornem a veure, un adéu significa donar un canvi radical a la vida que havies portat fins aleshores, significa no tornar a veure aquella persona i si la veus no la veus igual, però no només un adéu es quant deixes a la teva parella si no també quan un familiar teu es mort i l’has de dir adéu vulguis o no perquè també suposa un canvi en la teva vida i ja no la tornes a veure més. Aquest llibre, per molt llarg o curt que sigui, en aquest cas curt! M’ha donat un significat a la paraula adéu que cada dia utilitzem.

Adrià Sánchez Recarens

2nA

Català

10 COSES QUE S’HAN DE FER PER SOBREVIURE ELS DILLUNS AL MATÍ.

1- 1-Al despertar-te mentalitzar-te de que és dilluns i prendre una dutxa fresca, i si tenies deures i no els vas fer quan tocava despertar-te abans i fer-los.

2- 2- Tenir una mica de cap i esmorzar una mica per aguantar be el matí. Recepta d’un bon esmorzar: un suc de matemàtiques, dos torrades amb bastant llengua, catalana, castellana i anglesa, i si us bé de gust un iogurt amb (bifidusocials).

3- 3- Anar a l’ institut amb cotxe si pot ser, no fos cas que enèsim caminant i fer tard i llavors haver de corre, perquè llavors arribaríem cansats i encara no hauríem començat la classe.

4- 4-Intentar estar atent a classe perquè si no set farà molt llarga, i si pot ser no assentar-te em el típic “plasta” que et parla de tot excepte dels verbs irregulars que esteu fent, perquè llavors si que l’heu feta grossa.

5- 5-Entre classe i classe anar a veure els amics i fer la xerrada i anar al lavabo a refrescar-te i tornar a classe, però compte que abans de seure assegurar-se de que esteu a la vostre calze.

6- 6-Intentar que l’hora abans d’anar al pati no seus noti les ganes que en teniu perquè llavors si que es farà llarg, i que el professor estigui de bon humor perquè si no, no sortiu.

7- 7-A l’hora del patí esmorzar el (bokata) per agafar forces i fer la xerrada una altre vegada amb el amics, però -oju- que si jugueu a futbol o bàsquet no us canseu que si no a la següent classe entre suor libres fulls i explicacions ho passareu com un peix fora l’aigua.

8- 8-Intentar afrontar les tres hores seguides que venen a continuació, surtin de classe per anar al lavabo i al canvi de classe.

9- 9-El dinar el moment mes desitjat al dilluns, quan tens un descans que dura, dura… però s’acaba no ens enganyem aprofitem al màxim per corre desfogar-nos i menja, a i abans de tornar a classe assegurar-te de que si has menjat ceba t’has rentat la boca.

1010- Les dos ultimes hores quan el dia se’t fa més passat el que has de fer en casos extrems de avorrides i empanada mental es, dir al professor que el dinar ta fet mal i trucar a casa. Però si no és tan urgent el que has de fer es aguantar i aprendre alguna cosa aprofitable a banda que tira gometes al company.

Adrià Sánchez Recarens

2on A

Català

text Argumentatiu

EL MÉS ENLLÀ




Els científics moderns diuen que la mort es el procés després de la vida en què tens el descans etern. Però altra gent no ópina el mateix, per a ells la mort és el passaport al més enllà, a una nova vida i que el mes enllà està en sintonia amb el present, per això quan veiem a un espectre o sentim alguna cosa és que algú del més enllà ha transpassat la frontera per algún motiu.

Algunes religions afirmen que hi ha un més enllà, per exemple el cristianisme: que diu que un cop el cristià mor passa a viure al cel, o la hindú: diu que quan un hindú mor es rencarna en un altre ésser i comença una nova vida. Però tot això si els científics d’avui en dia diuen que no existeix, per què d’alguna manera han arribat a les nostres llengües aquests fets?

Jo personalment ho crec, que hi hagi un més enllà i trobo interessant el que hi pot haver-hi allà.





Adrià Sánchez Recarens
2n A
19/12/07

2na redecció caltalà

Els sorolls que m'envolten

Ara mateix estic a la meva habitació, amb la porta oberta sentint el xerric xerrac que fan els peus del meu germà arrossegant-se per terra com una serra serrant un pi. Ell té els peus de plom

.

També estic sentint el xip plop de la meva mare al rentar als plats i l’ai que fa quan es crema la mà, perquè l’aigua està molt calenta. La meva mare és com el punt de la i, sense ella no seríem res.

Al mateix moment que la meva mare frega els plats jo sento el Grhrhrhrh! del meu pare dormint en el sofà, i l’alto que li posa la meva mare perquè calli i no fagi tant de soroll, el meu pare sembla una locomotora a tota pastilla.

I per acabar sento el sorollet que fa un pardal a fora piu piu, i com jo li faig xiu per espantar-lo i poder-me concentrar.

1r redacció català

Hem conec?

El meu nom, Adrià, procedeix de la localitat italiana d’Adrià o Hadrià,

que en temps passats va ser un port marítim en el mar Adriàtic. San Adrià o (Adriano) era fill del César Probo un home amb un caràcter dur com una roca. Realment, el nom d'Adrià és un nom evocador de grandesa d'ànim i de bon govern. Aquest és un resum de la història del meu nom, Adrià.

Psicològicament jo sóc un noi obert i divertit que sap distingir quan és hora de jugar i quan no. També sóc seriós però tot m’ho agafo de forma divertida, m’agrada fer riure a la gent, per això moltes vegades estic fent broma i quan la gent riu, jo també ric, i m’ho passo molt bé. També és cert que m’enfado perquè sóc molt competitiu, però així sóc jo.

El meu físic no és perfecte perquè no estic prim com un escura dents ni molt gros però jo l’accepto i em sento bé. Tinc unes cames fortes com el meu pare i uns peus llargs com el meu germà. Jo crec que tinc un cul petit i la pell morena i les meves mans rodonetes com globus de fira. Penso que el físic de cada persona és com el dels pares i jo em sento feliç tal i com sóc.