text Argumentatiu

EL MÉS ENLLÀ




Els científics moderns diuen que la mort es el procés després de la vida en què tens el descans etern. Però altra gent no ópina el mateix, per a ells la mort és el passaport al més enllà, a una nova vida i que el mes enllà està en sintonia amb el present, per això quan veiem a un espectre o sentim alguna cosa és que algú del més enllà ha transpassat la frontera per algún motiu.

Algunes religions afirmen que hi ha un més enllà, per exemple el cristianisme: que diu que un cop el cristià mor passa a viure al cel, o la hindú: diu que quan un hindú mor es rencarna en un altre ésser i comença una nova vida. Però tot això si els científics d’avui en dia diuen que no existeix, per què d’alguna manera han arribat a les nostres llengües aquests fets?

Jo personalment ho crec, que hi hagi un més enllà i trobo interessant el que hi pot haver-hi allà.





Adrià Sánchez Recarens
2n A
19/12/07

2na redecció caltalà

Els sorolls que m'envolten

Ara mateix estic a la meva habitació, amb la porta oberta sentint el xerric xerrac que fan els peus del meu germà arrossegant-se per terra com una serra serrant un pi. Ell té els peus de plom

.

També estic sentint el xip plop de la meva mare al rentar als plats i l’ai que fa quan es crema la mà, perquè l’aigua està molt calenta. La meva mare és com el punt de la i, sense ella no seríem res.

Al mateix moment que la meva mare frega els plats jo sento el Grhrhrhrh! del meu pare dormint en el sofà, i l’alto que li posa la meva mare perquè calli i no fagi tant de soroll, el meu pare sembla una locomotora a tota pastilla.

I per acabar sento el sorollet que fa un pardal a fora piu piu, i com jo li faig xiu per espantar-lo i poder-me concentrar.

1r redacció català

Hem conec?

El meu nom, Adrià, procedeix de la localitat italiana d’Adrià o Hadrià,

que en temps passats va ser un port marítim en el mar Adriàtic. San Adrià o (Adriano) era fill del César Probo un home amb un caràcter dur com una roca. Realment, el nom d'Adrià és un nom evocador de grandesa d'ànim i de bon govern. Aquest és un resum de la història del meu nom, Adrià.

Psicològicament jo sóc un noi obert i divertit que sap distingir quan és hora de jugar i quan no. També sóc seriós però tot m’ho agafo de forma divertida, m’agrada fer riure a la gent, per això moltes vegades estic fent broma i quan la gent riu, jo també ric, i m’ho passo molt bé. També és cert que m’enfado perquè sóc molt competitiu, però així sóc jo.

El meu físic no és perfecte perquè no estic prim com un escura dents ni molt gros però jo l’accepto i em sento bé. Tinc unes cames fortes com el meu pare i uns peus llargs com el meu germà. Jo crec que tinc un cul petit i la pell morena i les meves mans rodonetes com globus de fira. Penso que el físic de cada persona és com el dels pares i jo em sento feliç tal i com sóc.