Et sorpendra?

UNA GRAN FELICITAT

Aquesta es la història d’un nen de 10 anys que no era feliç, i que envejava a tota la gent que ho era. Un dia el nen abans d’anar a dormir va resar i després de fer-ho va demanar tornar a néixer i ser feliç el resta de la seva vida, i per art de màgia així va ser.

10 anys més tard el nen tornava a tenir 10 anys però no se’n recordava de la seva vida passada, ni del desig que havia demanat després de resar. I un bon dia es va preguntar a ell mateix si era feliç, i no es va saber respondre, perquè ell sempre ho era i per ell era normal i no podia comparar la seva vida amb un nivell de felicitat superior al que tenia perquè no ni havia cap mes alt, i un dia per la nit va tornar a resar i després de fer-ho va demanar conèixer que era la felicitat. I al dia següent va tornar a la seva vida inicial però amb la única diferencia de que se’n recordava de l’anterior per tant va poder compara la seva vida anterior plena de felicitat amb la seva vida inicial d’infelicitat i des de llavors va ser feliç perquè coneixia que era la felicitat. I des d’aquell dia va aprendre que per ser feliç has de ser infeliç.

Adrià Sánchez Recarens

2n A

català

Libre català

CRÍTICA DEL LLIBRE: COM DIR-LI ADÉU

Com dir-li adéu és un llibre escrit per Cécile Slanka i introdueix un pròleg de Silvia Soler, la primera edició es va publicar el 6 de febrer del 2008 per tant es un llibre nou.

Com que no és una novel·la i no es podria fer un resum de l’argument ús diré el contingut: dins del llibre hi trobem un pròleg que resulta que és una història d’amor real com les que trobem dins del llibre en sí, i que resulta que la Sílvia Soler coneix de primera mà, i després ens trobem amb un bosc extens de diferents cartes de comiat o com diu l’escriptora una caixa plena d’històries d’amor, perquè un adéu no només és trist i dolorós si no també pot ser alliberador i ple d’esperança. I ara us mostraré alguna de les cartes d’acomiadament que he trobat gracioses perquè l’ humor és un recurs que ho fa tot, o gairebé tot, més fàcil i sobretot, més divertit. Fins i tot a l’hora de dir adéu:

(positiva) Denis, no queda ni una sola de les meves coses en el teu armari, afortunadament la nevera sí que està plena. Stephenie.

(vàndala) Fernando, et deixo el cotxe en l’estat en que m’has deixat el cor! Martine.

(oportunista) Therry, estic embarassada! Pots fer les maletes, ja no et necessito! Natacha.

En aquest llibre hi surten molts personatges ja que és un recull de cartes de comiat entre parelles, però mencionaré als que surten al pròleg, tenim en Josep i a l’Emèlia, el ritme de la narració és diferent a cada carta, l’espai no s’esmenta el temps és en primera persona.

Aquest llibre m’ha agradat, si m’ha deixat d’agradar, també en ocasions, perquè depèn com te’l llegeixis és dur. Aquest llibre el recomanaria perquè a mi m’ha fet veure que dir adéu no és el que nosaltres fem quan tornem del col·legi i ens acomiadem dels amics, això seria un fins demà perquè el tornem a veure, un adéu significa donar un canvi radical a la vida que havies portat fins aleshores, significa no tornar a veure aquella persona i si la veus no la veus igual, però no només un adéu es quant deixes a la teva parella si no també quan un familiar teu es mort i l’has de dir adéu vulguis o no perquè també suposa un canvi en la teva vida i ja no la tornes a veure més. Aquest llibre, per molt llarg o curt que sigui, en aquest cas curt! M’ha donat un significat a la paraula adéu que cada dia utilitzem.

Adrià Sánchez Recarens

2nA

Català